dimecres, 8 de juliol del 2009
El Discóbol al MARQ d'Alacant.
"No preguntarme nada, he visto que las cosas cuando buscan su sentido encuentran su vacío. Y un montón de huecos por el aire sin nombre. Y en mis ojos ¡ criaturas vestidas, sin desnudo! "(García Lorca).
Aquestes imatges no diran res sinò son un record, en ressó d'una experiència visual directa. No valen res aquestes imatges si els vostres ulls no han tingut l'experiència directa amb els déus grecs. Amb la pedra feta art de la Grècia clàssica. Amb la pedra divinitzada, - atenció però, no caigeu en la trampa : aquelles divinitats no ténen res a veure amb el nostre concepte de divinitat.
Aquestes pedres no ténen res a veure amb la bellesa del cos. Ni amb la perfecció del cos humá. El cos hi és una excusa. Aquestes pedres posseixen la mateixa bellesa del cos que les pedres de Stonehenge.
Haurien de parlar els filosòfs. Però els historiadors de l'art no són filósofs. Així - de pena! - s'escriu la història de l'art grec.
Etiquetes de comentaris:
Discóbol de Miró,
Discóbolo de Mirón,
MARQ,
Xisco Bernal
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada