Tics de lleons engabiats.

L'expossició sobre l'escultura grega clàssica del MARQ d'Alacant(http://www.marqalicante.com/bellezadelcuerpo/) no te res a veure amb la bellesa del cos. I els organitzadors ho saben òbviament. El cos humá hi és una excusa. No s'hi representa. Com a Margritte, hi podíem posar : "Això no és un cos humá".
Tot preparant la visita al Pla de Petracos he llegit:

Da Cap l'Art Rupestre Llevantí

L'escultura grega que vist al MARQ no presenta aquesta dissecció. Tot el contrari me sembla el paradigma de la fusió d'aquests conceptes antagònics que molt encertadament enumera G. Bazin a la seua "Historia de la escultura mundial" pàg. 8, en Editorial Blume. Tota la resta de la història de la escultura potser nada entre aquestes dues aigües. Excpete algunes, - molt poques -, excepcions. El meu estimat Michelangelo no está entre aquestes. Al David s'hi acosta lleument.

La insistència a identificar l'escultura clàssica grega amb la bellesa del cos humà, amb la perfecció del cos humá no deixa de ser curiosa. El situar la il·luminació del Discóbol als límits d'allò estèticament permisible és una precaució necessària. Un tic de lleó engabiat.

El Discóbol al MARQ d'Alacant.

Ver todas

Consigue el tuyo

"No preguntarme nada, he visto que las cosas cuando buscan su sentido encuentran su vacío. Y un montón de huecos por el aire sin nombre. Y en mis ojos ¡ criaturas vestidas, sin desnudo! "(García Lorca).
Aquestes imatges no diran res sinò son un record, en ressó d'una experiència visual directa. No valen res aquestes imatges si els vostres ulls no han tingut l'experiència directa amb els déus grecs. Amb la pedra feta art de la Grècia clàssica. Amb la pedra divinitzada, - atenció però, no caigeu en la trampa : aquelles divinitats no ténen res a veure amb el nostre concepte de divinitat.
Aquestes pedres no ténen res a veure amb la bellesa del cos. Ni amb la perfecció del cos humá. El cos hi és una excusa. Aquestes pedres posseixen la mateixa bellesa del cos que les pedres de Stonehenge.
Haurien de parlar els filosòfs. Però els historiadors de l'art no són filósofs. Així - de pena! - s'escriu la història de l'art grec.