Tics de lleons engabiats.

L'expossició sobre l'escultura grega clàssica del MARQ d'Alacant(http://www.marqalicante.com/bellezadelcuerpo/) no te res a veure amb la bellesa del cos. I els organitzadors ho saben òbviament. El cos humá hi és una excusa. No s'hi representa. Com a Margritte, hi podíem posar : "Això no és un cos humá".
Tot preparant la visita al Pla de Petracos he llegit:

Da Cap l'Art Rupestre Llevantí

L'escultura grega que vist al MARQ no presenta aquesta dissecció. Tot el contrari me sembla el paradigma de la fusió d'aquests conceptes antagònics que molt encertadament enumera G. Bazin a la seua "Historia de la escultura mundial" pàg. 8, en Editorial Blume. Tota la resta de la història de la escultura potser nada entre aquestes dues aigües. Excpete algunes, - molt poques -, excepcions. El meu estimat Michelangelo no está entre aquestes. Al David s'hi acosta lleument.

La insistència a identificar l'escultura clàssica grega amb la bellesa del cos humà, amb la perfecció del cos humá no deixa de ser curiosa. El situar la il·luminació del Discóbol als límits d'allò estèticament permisible és una precaució necessària. Un tic de lleó engabiat.