I com no podia ser d'una altra manera a Paris comença el meu viatge
cap la Grècia de Pericles, de Platò i Aristòtil. La Grècia Clàsssica de
l'art però. I aquest viatge comença en el lloc més insospitat : un
amagat museu de monedes i antigualles a 5, rue de Vincennes en Paris on
vaig trobar el que peronalment més m'acosta - per millor estudiat - a la
Grècia dels Koré i Korai a la que anem a viatjar. No m'agraden les
còpies. Ni tan sols les romanes - algunes molt bones però -.
Aleshores prefereix una pintura original en la ceràmica que una imitació de la Victòria de Samocracia. Percep més em diu molt nmés la ceràmica autèntica que no pas la Victòria de dos metres. L'art no se pot imitar. Acostar-se al l'art grec a travès de l'art còpia-romana és un error freqüent. Ací tenim el que he replegat d'aquest valuossísim museu desconegut i poc visitat que jo em permet nomenar "El Louvre dels objectes": joyes, espills, cerámica, kudurru, el Tresor de Cluny, etc. etc.
Aleshores prefereix una pintura original en la ceràmica que una imitació de la Victòria de Samocracia. Percep més em diu molt nmés la ceràmica autèntica que no pas la Victòria de dos metres. L'art no se pot imitar. Acostar-se al l'art grec a travès de l'art còpia-romana és un error freqüent. Ací tenim el que he replegat d'aquest valuossísim museu desconegut i poc visitat que jo em permet nomenar "El Louvre dels objectes": joyes, espills, cerámica, kudurru, el Tresor de Cluny, etc. etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada